Tot i ser un cocktail molt conegut, els seus orígens no són molt clars.  Algunes llegendes parlen de St. Francisco, d'altres l'atribueixen a un barman de Marsella, però la més creible i extesa explica que per allà el 1910 un barman de l'hotel neoyorquí Knickerbrocker, de cognom Martini, ideà aromatitzar amb un vermut molt sec una ginebra no menys seca, agitar-ho tot amb gel, tambè molt sec, i servir el resultat en una copa de cocktail.

Veritat o no, el Dry Martini és rei indestronable de la coctelería i seguament el cocktail més mimat de la literatura universal. El seu gust fort i sec fan d'ell un aperitiu perfecte, no apte per aficionats a la ginebra.

Per això molts el denominen "la bala de plata", per el seu alt contingut alcoholic capaç de perforar a qualsevol i per el seu aspecte platejat i transparent.

No tothom sap que el Dry Martini original no es va elaborar amb el vermut turinès d'aquest mateix nom, sinó que es va fer amb un vermut marsellès, molt sec, anomenat "Noilly Prat", segurament avui en dia encara el més indicat per aquesta funció.

La contribució de personatges d'anomenada mundial, tots incondicionals d'aquest cocktail va fer que la seva popularització fós molt ràpida:

John D. Rockefeller, el que va ser l'home més ric del món, nomès acceptava com a aperitiu aquesta suculent beguda, convertint-se en el seu preferit.

Hemingway, escriptor i premi Nobel, (gran amant del Dry Martini), feia beure aquest combinat al protagonista de "A l'altre costat del riu i entre els arbres" que es desenvolupave en gran part al "Harry's Bar" de Giuseppe Cipriani, Venecia.

Winston Churchill va crear el seu propi mètode de preparació del Dry Martini. Consistie en deixar passar la llum del sol a través d'una ampolla de vermut molt sec avanç d'arribar al bas mesclador on l'esperaven el gel i la ginebra. Sens dubte ere un Dry Martini molt poètic.

Luís Bruñuel, com ell mateix va escriure, també tenia el seu propi mètode d'elaboració. Llençave unes gotes d'un vermut molt sec en un bas mesclador amb gel també molt sec, el removie, i després escorrie tot el líquid. En aquest gel aromatitzat pel  vermut "treballave" la ginebra.

Humphrey Bogart el va popularitzar en el món del cine. Diuen que una de les seves últimes paraules va ser "mai hagués hagut de cambiar "l'escocès" pel Dry Martini".