|
Cervesa
Els
orígens de la cervesa
Les diferents fonts d'informació
difereixen en quin ha estat el vertader origen de la cervesa.
Els arqueòlegs han assignat que el seu origen data de 6.000
anys d'antiguitat, o el que és el mateix; que es coneix des
de 4.000 a.C. Com en la majoria de descobriments, la primera
cervesa va ser fabricada de manera accidental i casual de mà
del poble sumeri, quan intentaven fabricar pa. Els grans de
blat van germinar, com a conseqüència de l'oblit, i el resultat
va ser que el que en teoria havia de ser pa s'havia dividit
en una mescla heterogènia: d'una banda la matèria sòlida i per
l'altra la líquida. A partir d'aquí es va començar a fabricar
la cervesa, ja que la part líquida de la mescla tenia un sabor
agradable.
Altres veus indiquen que la cervesa és fruit de
la necessitat dels primers agricultors a guardar el gra, i que
aquests van ser els que es van adonar que la combinació de diferents
tipus de gra mòlts, posats en algun recipient i exposats a un
temperatura ambient, fermentaven.
En haver tastat i haver-los
agradat el producte resultant dels grans fermentats, senzillament,
van afegir-hi aigua per tal de poder-s’ho beure amb més comoditat.
A
pesar que l'origen de la cervesa correspon segurament al poble
sumeri, els egipcis van arribar a considerar-la seva. De fet,
a Egipte la cervesa era coneguda amb el nom de Buza i també
de Zythum; i juntament amb el pa, aquests dos aliments eren
anomenats “Els dos nous ulls”. A Egipte va ser considerada com
una beguda dels déus i nacional, en tant que per a alguns la
cervesa va ser un dels presents amb els que la deessa Isis va
voler ajudar a la humanitat i per altres va ser inventada pel
déu Osiris. Els egipcis van introduir nous ingredients per tal
de millorar-ne el color i l'aroma; de manera que van descobrir
primerament la malta, i després li afegiren safrà, mel, gingebre
i comí. L'origen, però, del nom de la cervesa tal i com la podem
escoltar a la gent avui en dia prové del llatí clàssic, ja que,
òbviament, en l'època romana ja coneixien aquesta popular beguda.
En llatí, el nom també tenia quelcom a veure amb divinitats;
en honor a la seva deessa de l'agricultura, Ceres, la cervesa
va rebre el nom de cervisia o cerevisia. Tot i que el nom prové
del llatí i aquest és en honor a un déu, el poble romà i grec
no tenia gaire bona consideració per la gent que bevia cervesa,
ja que aquesta beguda era presa per la gent del poble. Ben al
contrari, als pobles del nord d'Europa, la cervesa era utilitzada
per celebrar les festes familiars, les festes religioses i sobretot,
també significava el triomf sobre els seus enemics.
De totes
maneres, ja a l'antiguitat es podien diferenciar dos tipus de
cerveses basant-se en el color: la rogenca i la clara; tot depenia
del cereal utilitzat. Una tenia un sabor fluix i dolç, mentre
que l'altra tenia una textura i sabor més fort. Tot i que es
parla de diferents característiques, no ens podem fer il·lusions,
perquè aquestes distaven molt de les actuals, en aquelles antigues
cerveses el sabor era més dolç, la cervesa era més espessa i
nutritiva, sense escuma i tenia impureses; de manera que es
bevia amb una canya especialment dissenyada amb un filtre. També
cal destacar que la cervesa era una beguda popular, que era
beguda tant per a nens, per joves, com per adults, la qual cosa
fa pensar que la graduació alcohòlica no era excessiva.
Normalment,
es diu que la introducció de la cervesa a Espanya no és fins
al segle XVI, és a dir, que és deguda a l'emperador Carles V
d'Alemanya i I d'Espanya; ja que després d'abdicar al tron va
decidir traslladar-se a Espanya i instal·lar-hi una fàbrica
situada al monestir de Yuste, a Extremadura. Actualment hi ha
una cervesa que duu el seu nom, és una cervesa especial de color
de bronze, una espuma d'un color lleugerament torrat i un sabor
acaramelat.
Tot i que la majoria de gent segurament atribuiria
la cervesa més antiga d'Europa als alemanys o a algun país del
nord, no és així: les restes més antigues d'aquesta beguda s'han
localitzat a l'antic poblat de Genó (actual poble d'Aitona,
situat a la província de Lleida), analitzant la sedimentació
de la cervesa se l'ha arribat a datar en un període de temps
situat entre 1.100 i 1.000 a.C.; i per tant a quasi 500 anys
de diferència respecte les elaboracions alemanes. No se sap
per quin motiu, però aquest poblat de Catalunya va ser calcinat,
per la qual cosa s'ha pogut determinar que la cervesa fabricada
en aquella època conté una composició molt similar a l'actual.
Per
tal d'evolucionar i millorar el gust i l'anomenat cos de la
cervesa, a la composició inicial es van anar introduint diferents
plantes i altres components. Fa 3.100 anys, al poblat de Genó,
ja s'havien incorporat els efectes de determinades plantes aromàtiques;
però no va ser fins al segle XIII que no es va introduir un
ingredient que encara ara s'usa. El llúpol va ser afegit a la
mescla inicial perquè donava sabor i aroma a la beguda, i les
seves propietats antisèptiques es va descobrir que també donaven
estabilitat.
L'Edat
Mitjana
A l'Edat Mitjana la cervesa va caure en mans
dels monjos, fins i tot tenien denominació pròpia d'origen i
la cervesa que fabricaven rebia el nom de “cerevisa monacorum”.
Per tal de conservar la seva denominació d'origen el secret
de fabricació era molt ben guardat per cada frare boticari;
el secret sobre com van aconseguir millorar el gust, l'aspecte
i l'aroma de la beguda. Entre els segles XIV i XVI s'acosta
un gran canvi: és llavors quan comencen a haver-hi les primeres
grans factories cerveseres, d'entre les quals destaquen la d'Hamburg
i Zirtau, ambdues situades a Alemanya. A més a més, a la mateixa
Alemenya, i a finals del segle XV es duu a terme una altra innovació
en el camp cerveser; el duc de Raviera, Guillem IV, va decretar
la primera llei de puresa de la cervesa alemanya, en la qual
assegurava la qualitat de l'ordi, l'aigua, el llúpol i el llevat
emprats en la seva fabricació.
L'època
daurada de la cervesa
Cal dir també que l'època daurada
de la cervesa comença a partir de finals del segle XVIII, que
va ser quan un canvi molt important s'estava realitzant. A Anglaterra
aquest mateix segle s'inicià la Revolució Industrial i van començar
a aparèixer les primeres màquines entre el segles XVIII i XIX.
És a dir, que la tecnologia que aportava l'aparició de les màquines
de vapor va ser utilitzada per a la indústria cervesera, que
va permetre la producció massiva, que implicava una major producció.
Durant aproximadament les mateixes dates, també va haver-hi
un nou descobriment: es va trobar la manera de fer la fabricació
en fred.
L'època daurada culmina quan el químic Louis Pasteur,
durant l'últim terç del segle XIX, realitza unes valuoses troballes
sobre la fermentació. Pasteur va començar a examinar i a preguntar-se
sobre com era que l'alcohol es contaminava amb substàncies no
desitjables durant la fermentació, i no va trigar gaire a descobrir,
que per cada tipus de fermentació hi havia lligada l'existència
d'un determinat microorganisme o un altre. I aquest, és també,
l'inici de l'aparició de la microbiologia.
La
cervesa en l'actualitat
Durant aquests darrers anys s'ha
anat buscant maneres de poder fer més ràpid el procés de fermentació,
d'accelerar-lo. Però aquesta recerca no s'ha creat del no res,
des de gairebé els seus inicis la humanitat ha intentat buscar
la manera d'accelerar-ho: es va descobrir el llevat, que ja
va aconseguir accelerar una mica el procés.
Ara, empreses
com “VTT Biotecnologia” estan intentant trobar l'enzim que permeti
accelerar encara més aquesta fabricació. Aquesta empresa ha
estat responsable de reduir el període de maduració de la cervesa
que, en principi, és d'entre 2 i 4 setmanes; fins a un període
de dues hores. I és que han descobert que durant la maduració
d'aquesta beguda, el gust mantegós que té, va desapareixent
a mesura que passa el temps; de manera que se les van enginyar
per trobar un mètode eficient: separar els passos de la maduració.
La
indústria cervesera a Catalunya i Espanya
Quant a la
presència de la cervesa a Catalunya i Espanya, cal dir que no
va ser fins l'any 1900 aproximadament quan van aparèixer les
grans companyies cerveseres: Mahou és de 1890; Aguila és del
mateix 1900, Cruz del Campo (Cruzcampo) és del 1904 i l'última
empresa espanyola va ser Damm l'any 1910.
Durant el segle
XX, i més concretament la dècada dels seixanta, el consum de
la cervesa va augmentar fins arribar a ser una de les begudes
més consumides. Ara bé, cal dir que en els últims sis anys el
consum en el conjunt de l'estat espanyol ha disminuït, enfront
del creixement que portava. Actualment, tan sols se’n consumeixen
64'75 dm3 l'any, el que suposa set litres menys que fa sis anys.
De totes maneres, l'alça del consum a partir dels 60 i 70 també
queda palès en tant que aproximadament l'any 1977, a l’estat
espanyol, tan sols se’n consumien 52'1 dm3 l'any. També a l'actualitat
cal destacar que la incorporació de la cervesa sense alcohol
es tradueix en xifres en un 10% del consum en el conjunt de
l'Estat espanyol. Pel que fa a l'exportació i la importació,
també cal assenyalar que la importació s'ha reduït i l'exportació
ha augmentat i se n’ha arribat a exportar 357.613 hectolitres.
Tornar
a Cervesa
|