Ginebra

La ginebra és un destil·lat de gra, que deu el seu sabor característic a la infusió de baies de ginebre, el nom prové de la paraula " geneva" del francès genièvre, o de l'holandès "junever", dues paraules que signifiquen ginebre.
D’aquest destil·lat que es diu ginebra en trobem de dos estils, el de tipus britànic (ginebra seca o de Londres, i el tipus holandes (geneva, schnapps o hollands).
Contràriament del que passa amb la majoria de les begudes, la creació de la ginebra s’atribueix a una persona en concret. Per a la seva aplicació mèdica la beguda va ser creada pel profesor de medicina de la universitat de Leiden, Franciscus de la Boe (1614-1672), qui preparaba begudes destilades barrejantles amb juniperus communis, per a fer díuretics. Aquesta fruita era coneguda amb el nom de geniêvre, que amb holandès va ser alterat a “genever”, i amb anglès “gin”.
A pesar però, que el tipus de ginebra de major producció es la “Britànica”, el principal productor era holanda, qui a l’any 1792 produïa 14.000.000 galons anuals, dels quals 10.000.000 anaven destinats al mercat d’exportació.
Els soldats que tornaven a Gran Bretanya despres de les batalles en continent europeu van donar a conéixer aquest producte. Una altra de les raons per que es va fer tan popular la ginebra, va ser un decret de la reina Anna d’anglaterra, qui en el seu regnat (1702-1714) va augmentar els impostor de les begudes alcohòliques importades, i va reduir els impostor dels productes locals. Això va potenciar la producció de ginebra a la illa, i Aixa va guanyar la seva definitiva popularitat.

Destilació i producció

Gin holandès: la seva producció es a partir d’un  terç de malta aplastada, fermentada, i rectificada, i alcohols de baixa graduació. La destilació resultant es barreijada amb els aromes i sabors naturals, que destilada novament, resulta un producte final de 43º a 44º. D’aquesta manera el gin holandès té un cert aroma de malta, i és de cos foro.

Gin Britànic: es produït rectificant mescla d’alta graduació alcohòlica de whisky o mescles alcoholíques, de forma que perden aroma i sobor. Aquests son reduïts amb aigua posteriorment, i  es deixen en recipients amb les parts aromàtiques i saboritzants. Después aquet producte es destila novament. El gin resultant es reduit fins arribar a una graduació alcohòlica de entre 40º i 47º.
Les herbes que s’utilitzen per aromatitzar el gin a Inglaterra i Estats Units, són les maduixes produïdes a Italia i alemanya, també: orris angelica o licorice, ametlles, coriandro, carvi, cardamon, anís, cassia, pela de llimona, de toronja, etc.
Normalment la ginebra britanica no s’envelleix, en alguns casos però es fa contràriament a la costum històrica, aquestes ginebras tenen un tó grogós i brillant.
La ginebra no produïda a holanda tendéis a ser més seca, fins al punt que encara que a l’etqueta hi hagi escrit london dry gin, no es refereix al lloc de producció, sinó al sistema d’elaboració

Tornar a Ginebra: