Rom

El rom és un aiguardent obtingut a partir de la fermentació alcohòlica i destil·lació de la canya de sucre, o de barreges i subproductes del sucre de canya.
El rom es va convertir en producte important de les Antilles ( Índies Occidentals) després de la introducció de la canya de sucre l’any 1493, per Cristóbal Colon.
Es menciona per primera vegada en documents de Barbados a l’any 1650. Es diu “Hill-Devil” (mata-diable) o “rumbullion” ( una paraula de Devonshire, Aglaterra ) que significa “la gran aglomeració”. Ja el 1667 se li deia simplement “rom”, d’on prové la paraula del castellà "ron", o del francès "rhum".
El rom va ser un factor d’importància econòmica en els segles XVII i XVIII. Era exportat a Europa des de les Antilles i va ser utilitzat en el tràfic d’esclaus africans i en el negoci de les pells amb indis d’Àmerica del Nord. El rom també s’exportava a colònies angleses, però la demanda era tan alta que as van establir destil·leries a Nova York, i a Nova Anglaterra en el segle XVII. A partir d’aquí les importacions van ser bàsicament les “melazas”. L’any 1763 hi havia 150 destil·leries a Nova Anglaterra, que es proveïen bàsicament de les Antilles Franceses. Al voltant del 80% del producte era consumit en colònies nordamericanes, i la resta era enviada a l’Àfrica per a ser intercanviada per esclaus, marfil o or.
El rom que avui en dia coneixem va ser creat per D. Facundo Bacardí i Masó fa més de 150 anys. La producció de roms secs i lleugers va començar a final del segle XIX. Aquesta varietat produïda principalment a les Antilles espanyoles (Cuba, República Dominicana i Puerto Rico) i també a les illes verges, és a partir de llevats cultivats per a la fermentació, i es fa servir per a la destil·lació, alambins moderns i d’operació contínua. Els roms, usualment són barrejats i envellits d'un a quatre anys. Els roms d'etiqueta blanca són clars i de suau sabor. Un rom d’etiqueta daurada és de color àmbar i un sabor més pronunciat i dolç, resultat d’un envelliment més prolongat i l'addició de caramel.

Procés d’elaboració
Primerament es prepara un most amb melaza, residus de la destil·lació (vinazas), a vegades també amb escumes provinents de la defecació del suc de la canya de sucre, i aigua. Llavors es provoca el procés de fermentació al most amb diverses espècies de llevat i que pot enriquir-se mitjançant inoculació.
Després d’un període de temps, que és d'entre 2 a 5 dies, acaba la fermentació, i el licor acohòlic obtingut és destil·lat a 55-65 graus en un alambí o columna de destil·lació. L’aiguardent resultant (fracció mitra de la destil·lació), es deixa envellir en barrils de roure.
Per últim, i abans de la seva expedició per al consum, s’efectuen les barreges adequades per a adquirir i aconseguir una qualitat homogènia, a vegades es dóna color artificialment amb sucre cremat o caramel i finalment es clarifica per filtració o encolat.
Es pot fer una classificació dels roms segons les matèries primeres amb les que hagin estat produïts, rom de melaza, de guarapo o de jarabe.

Curiositats
Puerto Rico és el major productor de rom del món. És la base de producció del rom Bacardí, una vegada retirat de Cuba.
El rom de Martinica, més conegut com a rhum Sain James, s’elabora a partir de la fermentació en un 60 % de “dunder” (residu que aparéix en l’alambí després de la destil·lació de la canya de sucre. El seu aroma el distingeix d’altres roms.
El domini francès sobre Haití va influir en la producció  de rom, dues vegades destil·lat, (igual que el cognac) i de poc color. A Jamaica són tradicionals els roms foros, de molt sabor, encara que tenen m´és importància els roms lleugers de fermentació ràpida. Gran part del seu envelliment i envasament es realitza a Anglaterra.
Els roms Jamaicans sempre són barrejats i envellits durant almenys de 5 a 7 anys. Usualment  es comercialitzen amb un contingut alcohòlic de 43% a 49% de volum.
El rom de Nova Anglaterra, (Estats Units), té un fort sabor i un elevat grau alcohòlic.
Batavia Arak és un rom (pungente) produït a l'illa de Java ( Indonèsia).
Els mariners  britànics rebien racions de ron diàries des del segle XVIII fins al 1970.
El rom era el principal licor destil·lat als Estats Units durant els seus primers anys d’independència i de vegades era barrejat amb melaza, i es deia “blackstrap". Altres vegades era barrejat amb sidra i es deia "stonwall".

Tornar a Ron: