Blended whisky

Els denominats genèricament blended whisky, s’elaboren amb la mescla de dues varietats bàsiques de whisky - el de malta i el de gra - obtinguts de la destil·lació de  blat de moro amb una petita quantitat d’ordi.
El whisky blend (whisky de mescla), representa el 80 % de les vendes de whisky escocès en tot el món. Es produeix a partir de la mescla de diversos single malt i whiskies de gra de diverses destil·leries. Les combinacions són infinites, amb el que s'aconsegueix una enorme varietat de gustos i aromes.
Per a determinar l’edat d’envelliment (els whiskies de gra han de passar menys temps en fusta que els whiskies de malta) ha d’apareixer en l’etiqueta l’edat del whisky més jove que contingui la mescla en ser embotellada quan no s’especifica res, s’ha d’entendre que almenys l’antiguitat és de tres anys, ja que és el mínim legal.

Whisky de malta o scotch

Ambdós tenen la denominació d’origen de whisky i ambdós provenen exclusivament d’Escòcia o d’Irlanda,  però mentre uns estan elaborats solament amb aigua, gra d’ordi “maltejat” i una mica de llevadura, els altres estan elaborats amb diverses barreges de grans entre els que invariablement s’hi inclou algun single malt que serà el que li doni caràcter a l’ampolla.
El whisky de malta es caracteritza per un gust més pur, més identificable, i tot el que el forma procedeix d’una mateixa destil·leria. No hi ha dos whiskies de malta iguals. El single malt és també més exclusiu, entre altres raons perquè ha d'envellir-se entre vuit i setze anys, en contrast amb els tres que exigeix l’scotch, excepte quan s’especifica d’una altra manera en l’etiqueta.
L’envelliment dels whiskies de malta es porta a terme mitjançant barriques de roure blanc en les que prèviament s’hi ha madurat jerez, bourbon, oporto o madeidas i d’això dependrà el seu toc final d’aroma i gust.
Un dels secrets més ben guardats pels fabricants de whiskies és el de mestre barrejador que combina els whiskies de malta de les diferentes regions amb els whiskies de gra apropiats per donar-los l’equilibri just. La seva habilitat determinarà el sabor característic de cada marca.
Els whiskies de malta es produeixen al nord d’Escòcia i hi ha grans diferències entre els d’una regió i una altra. Tradicionalment hi havia quatre regions diferents: lowlands (terres baixes), Highlands (terres altes), Islay (una famosa illa per la gran qantitat de destil·leries) i Campbeltown (una península del sud).

El whisky de malta gran reserva d'anyada
El principal factor de qualitat i diferents matisos que podem trobar en els whiskys, és el procés d’envelliment amb barril de roure, per a on passen tots abans de sortir al mercat. El líquid incolor que surt de l’alambic amb un 70 % d’alcohol, s’introdueix en barriques de roure per a completar la seva maduració, adquirint finura i elegància. El temps de permanència en barril pot variar de tres fins als vint, fins i tot trenta, o fins i tot cinquanta anys.
Les barriques més utilitzades són les que han madurat abans, en el seu interior, bourbon o vins de jerez, donant així tons de vainilla, fusta, dolços, tofee,… en el cas del bourbon, i més afruitats, ( meló, plàtan, mel ) en el cas dels vins generosos de jerez. Fins i tot trobem diferències de gust i color segons el tipus de vi que ha contingut la barrica, (fino, oloroso, amontillado, o un pedro ximénez). També hi ha algunes destil·leries que utilitzen barriques que han contingut oporto o madeiras, que aporten una certa singularitat al producte final.

Whiskies single cask malt
Són whiskies embotellats d’una sola barrica. Cada barrica madura el whisky d’una manera diferent segons l’estat d’aquesta, les vegades que ha estat utilitzada, etc. Single cask, significa una sola barril. Moltes vegades s’embotella aquests whiskies a “cask strength” ( a la foça que surt de la barrica) amb un 60 % d’alcohol, i és filtrat a mà. La majoria de whiskies es filtren en fred, reduint el licor a baixa temperatura per assegurar que el whisky manté la seva claredat quan se l’hi afegeix aigua. El resultat d’aquest procés contribueix al sabor del whisky.

Avui en dia es divideixen en sis árees fonamentals que van de nord a sud: Skye, Speyside, The Highlands, West Highlands, Islay, The Lowlands.
Totes les destil·leries de whisky de malta estan ubicades al costat d’importants rius, (Findhorn, Spey, Fiddich, Deveron, Lossie, entre altres) d’on recullen l’aigua fresca i cristal·lina impregnada d’aromes d'herbes i de muntanya que els atorgarà un sabor peculiar.

Speyside
La important regió de Speyside és una subdivisió de les Highlands. Abans de la segona guerra mundial moltes de les detil·leries van adoptar el nom “glenlived” que és una petita vall a Speyside, per sumar-lo al nom de le destil·leria i així augmentar la reputació. Els whiskies de  “glenlived” han guanyat la reputació des del segle XVIII.
Avui en dia la meitat de les destil·leries de whisky es troben a Speyside. La regió ha estat dividida segons els districtes principals, o segons els rius que la creuen, així doncs els whiskies fets a Elgin, Dufftown i Glenrothes són considerats com a “glenlived”.

Highlands
Actualment els Higlands són considerats per àrees geogràfiques: el nord, l’est, l’oest i el centre d’Escòcia. No tenen una característica comú en el sabor, degut al fet que, segons la fusta de la barrica, el sabor final pot ser molt diferent.

L'illa de Islay
És l'illa que està més al sud de les Western Isles (les de illes de l’oes)t, i està situada a l’est de Kintyre. És una illa verda, plana i formada principalment per turba – l’aigua de l’illa és marró a causa de la turba -. Les tormentes d’hivern envien escuma marina a l’interior, que satura la turba, i a la vegada s’asseca de nou pel vent provinent del mar. Tots aquests fets caracteritzen el sabor dels whiskies de Islay en major o en menor grau.
Hi ha vuit destil·leries en aquesta illa, totes situades a la costa, on són colpejades pel vent salat del mar. Els seus productes són uns dels whiskies amb els sabors més forts de tots, una propietat que agrada a uns i desagrada als altres.
Al sud de la illa
Les destil·leries del sud de l’illa (Ardbeg, Laphroaig, Lagavulin, Port Ellen) són les més poderoses, produeixen whiskies de cos mitjà, saturats amb fum de turba i iode. No utilitzen només malta molt turbosa (50 parts per milió Ardbeg, o 40 parts per milió Laphroaig), sinó que també utilitzen aigua marró en cada etapa de la seva producció.
Al nord de l’illa
Les destil·leries del nord de l’illa (Bruichladdich i Bunnahabhain)  són el contrast, més suaus. Aquestes treuen l’aigua directament de la font, abans de tenir contacte amb la turba, i no utilitzen turba a l’hora d’assecar l’ordi. Els whiskies resultants són  d’un sabor més lleuger, molsós ( com la molsa), més que turbós, amb un regust d’alga, de nous, però encara amb un final sec.
La destil·leria de Bowmore al centre de l’illa, està en dos extrems. És turbós però no medicinal, una mica caramelitzat amb algunes essències florals, i amb restes d’oli de llinassa.
Caol ila, encara que està a prop de Bunnahabhain, produeix una malta delicada, ‘verda’, amb un regust de turba, iode i sal, amb notes florals i un final picant.

Característiques dels whiskies de Islay
Els whiskies de Islay genèricament són tot el contrari que de les característiques de la ribera de Spey, tendeixen a ser secs i de gust fumat amb turba. Darrera aquest intens sabor, poden tenir regust de molsa i espècies.
Les destil·leries del sud produeixen maltes fortes, amb aromes de quitrà, fum, iode i sabó carbòlic. Bowmore, al centre de l’illa comparteix aquestes característiques, però més subtilment, igual que Caol ila. Tots els maltes de Islay tenen un final sec, els del sud molt més.

Tornar a: Scotch Whisky